Camera and stabilization: The shoulder rig was the central narrative tool: an unstable, physical support that transfers the operator's bodily tension directly into the image. For the office scenes, where the rhythm is more contained, we worked with a slider, providing a contrast of calm that made the action scenes feel even more abrupt.
For the moments when Toni runs, the conventional shoulder wasn't enough, we needed speed and freedom of movement. The solution was to mount myself with the shoulder rig on a wheeled support pushed by the 2AC, achieving pursuit shots that were fluid but carried all the urgency the scene demanded.
Aspect Ratio: For En cadena, I chose a 3:2 aspect ratio. The decision came from the space itself: the office interiors, the warehouse corridors, the outdoor areas… everything suggested a squarer, more closed framing. But there was also a conscious decision to break with convention: zombie cinema lives in the 2.35:1, the widescreen format that reinforces epic scale and grandeur. That wasn't what we wanted here. For a story in which we follow a protagonist trying to survive in an interior space, a squarer format made far more narrative sense.
Lighting: Lighting was one of the most defining decisions of the project. Even though this is a zombie short, a genre where building an artificial world is common and accepted, my intention was the opposite: to make it as truthful as possible, so that no false atmosphere would show. To achieve this, the keylight at all times was real sunlight or bounced light from the sun. The only added lights were backlight, fill, and specific support points. This meant working with the available light, organizing shots and scenes carefully to make the most of the sun's position at each moment.
Cámara y estabilización El shoulder ha sido la herramienta narrativa central: un soporte inestable, físico, que traslada la tensión corporal del operador directamente a la imagen. Para las escenas de la oficina, donde el ritmo es más contenido, trabajamos con slider, aportando un contraste de calma que hacía las escenas de acción aún más abruptas.
Para los momentos en que Toni corre, el shoulder convencional no era suficiente, necesitábamos velocidad y libertad de movimiento. La solución fue montarme con el shoulder sobre un soporte con ruedas que el 2AC empujaba, consiguiendo planos de persecución fluidos pero con la urgencia que la escena requería.
Relación de aspecto: Para rodar En cadena, opté por un 3:2. La decisión vino dada por el espacio: los interiores de la oficina, los pasillos de los almacenes, los espacios exteriores… Todo sugería un encuadre más cuadrado y cerrado. Pero había también una decisión consciente de ruptura: el cine de zombies vive instalado en el 2.35:1, el formato panorámico por excelencia que refuerza la épica y la grandiosidad. Aquí no queríamos eso. Para una historia en la que acompañamos a un protagonista a sobrevivir en un espacio interior, tenía mucho más sentido narrativo optar por un formato más cuadrado.
Iluminación: La iluminación fue una de las decisiones más determinantes del proyecto. A pesar de tratarse de un corto de zombies, género donde la construcción de un mundo artificial es habitual y aceptada, mi intención era la contraria: hacerlo lo más verosímil posible, que no se notara ningún ambiente falso. Para conseguirlo, el keylight en todo momento fue luz real o rebotada del sol. Las únicas luces añadidas eran el backlight, el fill y puntos concretos de apoyo. Esto obligaba a trabajar en función de la luz disponible, a organizar bien los planos y escenas para aprovechar lo mejor de cada momento según la posición del sol.
Càmera i estabilització: El shoulder ha sigut l'eina narrativa central: un suport inestable, físic, que trasllada la tensió corporal del càmera directament a la imatge. Per les escenes de l'oficina, on el ritme és més contingut, vam treballar amb slider, aportant un contrast de calma que feia les escenes d'acció encara més abruptes.
Per als moments en què el Toni corre, el shoulder convencional no era suficient, ens calia velocitat i llibertat de moviment. La solució va ser muntar-me amb el shoulder sobre un suport amb rodes que el 2AC empenyia, aconseguint plans de persecució fluids, però amb la urgència que l'escena demanava.
Relació d'aspecte: Per a rodar En cadena, vaig optar per un 3:2. La decisió va venir donada de l'espai: els interiors de l'oficina, els passadissos dels magatzems, els espais exteriors… Tot suggeria un enquadrament més quadrat i tancat. Però hi havia també una decisió conscient de ruptura: el cinema de zombies viu instal·lat en el 2.35:1, el format panoràmic per excel·lència que reforça l'èpica i la grandiositat. Aquí no volíem això. Per a una història en la qual acompanyem a un protagonista a sobreviure en un espai interior, tenia molt més sentit narratiu optar per un format tirant a quadrat.
Il·luminació: La il·luminació va ser una de les decisions més determinants del projecte. Tot i tractar-se d'un curt de zombies, gènere on la construcció d'un món artificial és habitual i acceptada, la meva intenció era la contrària: fer-ho el més versemblant possible, que no es notés cap ambient fals. Per aconseguir-ho, el keylight en tot moment va ser llum real o rebotada del sol. Les úniques llums afegides eren el backlight, el fill i punts concrets. Això obligava a treballar en funció de la llum disponible, a organitzar bé els plans i escenes per aprofitar el millor de cada moment de la posició del sol.
