QUÉ COSA MÁS RARA

Camera and stabilization: The tripod was the foundation of the visual approach. The camera observes the characters without intervening, from a distance that invites the viewer to read the scene for themselves. When the characters move through the space, we follow them with gentle pans and tilts, accompanying them without getting ahead. For the more emotional moments, such as the revelation of the space or the entry into the father's inner world, I incorporated the slider with slow, controlled push-ins. The goal wasn't dynamism, but that sense of unhurried, measured advance.

Aspect ratio: For 'Qué cosa más rara', we chose a 2.35:1 ratio. It was a decision made together with the director, Petar, rooted in his visual imagination for the story but also responding to the space itself: the horizontality of the environment, the presence of water, the openness of the landscape. Everything suggested a wide frame.

Lighting: For the daytime scenes, the main source was natural light, which I softened with a 2x2 m overhead silk. I complemented it with silver reflectors to flatter faces in the closer shots and with flags to darken the side of the face turned toward the camera.

For the night scene, the lighting was built around a duality of color temperature. As keylight I used a white 2x2 m Cinebounce lit by two Nanlite 300 LED fixtures, a large, soft source that wrapped around the characters. The background, the trees and the forest, I lit with a Nanlite 60B with a blue gel at very low power, just enough for the environment to have presence without competing with the foreground. Finally, together with the art department, we placed a warm gas lamp as a practical in the scene. That touch of warmth contrasted with the blue of the background and drew attention exactly where we wanted it: to the faces.

Cámara y estabilización: El trípode fue la base de la propuesta visual. La cámara observa a los personajes sin intervenir, desde una distancia que invita al espectador a leer la escena por sí mismo. Cuando los personajes se mueven por el espacio, los seguimos con paneos y tilts suaves, acompañándolos sin adelantarnos. Para los momentos más emotivos, como la revelación del espacio o la entrada en el mundo interior del padre, incorporé el slider con push ins lentos y muy controlados. No buscaba dinamismo, sino esa sensación de avance pausado.

Relación de aspecto: Para 'Qué cosa más rara' elegimos un 2.35:1. Fue una decisión tomada conjuntamente con el director, Petar, que partía de su imaginario visual para la historia pero que también respondía al espacio: la horizontalidad del entorno, la presencia del agua, la apertura del paisaje. Todo sugería un encuadre ancho.

Iluminación: Para las escenas de día, la fuente principal fue la luz natural, que suavicé con un palio 2x2 m. La complementé con rebotes de plata para favorecer los rostros en los planos más cercanos y con banderas para oscurecer la parte de la cara que miraba a cámara.

Para la escena nocturna, la iluminación se construyó alrededor de una dualidad de temperatura de color. Como keylight usé un Cinebounce blanco 2x2 m al que apuntamos con dos Nanlite 300 LED, una fuente grande y suave que envolvía a los personajes. El fondo, los árboles y el bosque, lo iluminé con un Nanlite 60B con gelatina azul a muy poca potencia, solo para que el entorno tuviera presencia sin competir con los primeros planos. Finalmente, junto con el departamento de arte, colocamos una lámpara de gas de luz cálida como práctica en escena. Ese toque puntual contrastaba con el azul del fondo y concentraba la atención donde queríamos: en los rostros.

Càmera i estabilització: El trípode va ser la base de la proposta visual. La càmera observa els personatges sense intervenir, des d'una distància que convida l'espectador a llegir l'escena per si mateix. Quan els personatges es mouen per l'espai, els seguim amb paneos i tilts suaus, acompanyant-los sense avançar-nos. Per als moments més emotius, com la revelació de l'espai o l'entrada al món interior del pare, vaig incorporar el slider amb push ins lents i molt controlats. No buscava dinamisme, sinó aquella sensació d'avanç pausat.

Relació d'aspecte: Per a 'Qué cosa más rara' vam triar un 2.35:1. Va ser una decisió presa conjuntament amb el director, el Petar, que partia del seu imaginari visual per a la història però que també responia a l'espai: l'horitzontalitat de l'entorn, la presència de l'aigua, l'obertura del paisatge. Tot suggeria un enquadrament ample.

Il·luminació: Per a les escenes de dia, la font principal va ser la llum natural, que vaig suavitzar amb un pali 2x2 m. La vaig complementar amb rebots de plata per afavorir els rostres en els plans més propers i amb banderes per enfosquir la part de la cara que mirava a càmera.

Per a l'escena nocturna, la il·luminació es va construir al voltant d'una dualitat de temperatura de color. Com a keylight vaig fer servir un Cinebounce blanc 2x2 m al qual apuntàvem amb dos focus Nanlite 300 LED, una font gran i suau que envoltava els personatges. El fons, els arbres i el bosc, el vaig il·luminar amb un Nanlite 60B amb gelatina blava a molt poca potència, només perquè l'entorn tingués presència sense competir amb els primers plans. Finalment, juntament amb el departament d'art, vam col·locar un llum de gas de llum càlida com a pràctica en escena. Aquest toc puntual contrastava amb el blau del fons i concentrava l'atenció on volíem: les cares.